La vida és anar trobant gent. Persones que incorporem a l’existència.
Hi aboquem desig i energia. Voldríem que ens acompanyessin sempre, que fossin a
la vora. A poc a poc, s’imposa la pèrdua. Aquelles presències s’esborren del
nostre panorama vital. Algunes marxen sense voler-ho, quan la mort se les
emporta. Altres se’n van perquè decideixen deixar-nos. A vegades, marxen si
nosaltres les fem fora, desterrant-les.
Cada persona que ens ha incorporat és com una estació de tren. Voldríem
quedar-hi, aturar-hi el camí, però la vida ens imposa una roda absurda.
Continuem la ruta cap a una altre estació, amb la esperança que sigui la
definitiva. No sol ser-ho i acumulem el desencís, l’enyor.
MARIA
DE LA PAU JANER, nace el 13 de enero de 1966, en Palma de Mallorca,
No hay comentarios:
Publicar un comentario